La motivació del professor en pro de l'alumne

Recapitulem cap al passat per un instant i descriguem la nostra experiència com a estudiants, és a dir, el nostre punt de partida: vam veure l'evolució de l'ésser humà a Història i a Biologia, de forma inconnexa i encavalcada; vam saber interpretar una paràbola en el quadern, però no a aplicar-la a la vida quotidiana, tot i que estem envoltats d'aquesta geometria projectiva (arquitectures, dolls d'aigua d'algunes fonts, el símbol de McDonald, moviments esportius en el futbol); i, a més, realitzarem infinitats de treballs individuals basats en llegir i escriure, fet que contrasta fortament amb la vida de fora de l'aula, on trobem escenaris molt diferents: en els llocs de treball hi ha més d'un empleat interactuant, i a casa hem de col·laborar tots per poder conviure en harmonia. Davant aquest panorama incoherent, existeix alguna proposta de millora?

La resposta és afirmativa. Sembla que l'aprenentatge basat en projectes (ABP) és molt útil per pal·liar aquests defectes presents en la pràctica educativa, i nosaltres hem hagut de comprovar-ho. En aquest sentit, hem elaborat una seqüència d’activitats de caràcter interdisciplinar, que tracta des de diferents àrees un tema real, a parir del qual, els adolescents es veuen involucrats en primera persona (aprenentatge contextualitzat); poden relacionar-lo amb altres situacions similars (aprenentatge significatiu); i treballen continguts i valors transversals que únicament es poden integrar en la persona si s'experimenten contínuament (aprenentatge basat en el saber metadisciplinar). 

Per introduir-us en la nostra proposta, dir que com a grup hem decidit abordar el tema del coltan, un mineral present en els telèfons mòbils, l’extracció del qual presenta conseqüències ambientals i socials de gran impacte, especialment en la República Democràtica del Congo (RDC). L'objectiu és que l’alumne prengui consciència sobre la importància d’un consum responsable i que, d'alguna manera, contribueixi positivament amb la societat, allargant, per exemple, la vida útil d’aquest aparell tecnològic. Considerem que aquest tema és molt encertat perquè pot abordar-se des de les nostres disciplines (Biologia i Geologia, Geografia i Història, i Psicologia), aparentment molt llunyanes, per aconseguir una visió global de la problemàtica plantejada i treballar les competències claus sota l'àrea comuna que plantegen l'Arnau i el Zabala (2009).

Mina d'extracció del coltan a la República Democràtica del Congo. 

Font: Creative Commons.

Quina ha estat la nostra experiència durant el procés d’elaboració? El fet d'haver de dur a terme una recerca activa per crear els recursos didàctics i organitzar les diferents sessions perquè estiguin connectades entre si dins un model global, i perquè presentin un ordre coherent i progressiu per arribar als objectius educatius marcats, ens ha generat una especial motivació i ens ha despertat l'esperit creatiu; unes emocions que només apareixen quan t’atreveixes a mirar més enllà del llibre de text, estimats companys!

Igual que la risa es contagiosa gracias a las neuronas espejo, la motivación del profesor también lo puede ser para el alumno #cthinkema

Una foto publicada por Adrián Insua Neus Cirer (@adrianinsua.neuscirer) el 23 de Nov de 2016 a la(s) 4:34 PST

Per altra  banda, pensem que aquesta motivació que es desperta en el docent també és traslladable a l'alumne, ja que li proposem una nova forma de fer les coses on ell té el paper protagonista, assolint un rol totalment participatiu: a partir d'una realitat complexa, des de la que ha de prendre consciència, el convidem a reflexionar críticament sobre ella i a donar solucions vàlides per intentar reparar-la.  I, tot això, amb una metodologia dinàmica i variada (ús de les TIC), fet que exigeix una organització social de l’aula diferent de la tradicional (treball en equip, individual o en grup-classe, segons l’objectiu de l’activitat) i l’aprofitament dels distints espais i eines (laboratori, plataformes digitals). En aquest escenari, el professor es configura com una figura d'acompanyament positiu durant el procés d'aprenentatge, contribuint especialment en vetllar perquè el clima d'aula es mantingui favorable i fomentant l'autonomia de tot l'alumnat, una necessitat inherent a l’adolescència que cal escoltar. 

En aquest sentit, després d'haver llegit els capítols d'Arnau i Zabala i d'haver elaborat un projecte propi, trobem que l’aprenentatge basat en projectes (ABP) representa una alternativa metodològica real i factible que aposta pel desenvolupament integral de l’alumne, i que es consolida com una manera diferent de gestionar l’aprenentatge (Fernando Trujillo). Per això, com a futurs docents, tenim ganes de posar-ho en pràctica i gaudir i aprendre amb ells, els alumnes. 

Ja que incidim en noves propostes, dir que l’Institut-Escola Les Vinyes, a Barcelona, està cuinant la denominada educació emergent. Què vol dir això? Segons les paraules de Boris Mir, en aquest centre fan possible, per exemple, que els alumnes duguin a terme una visita guiada als seus pares per explicar-los què és una ciutat intel·ligent, o que muntin un plató de televisió per xerrar sobre les conductes de consum d’estupefaents. Sí, pareix arriscat, però com bé diu aquest conferenciant, unes vegades se guanya i unes altres s’aprèn "i per això val la pena apostar fort. La innovació únicament es pot dur a terme si es canvien les normes del joc, així que cal crear-ne de noves. Us apunteu?