Dilluns, 7 de novembre del 2016
Estimat diari, avui he assistit a un curs de formació del professorat de secundària que tractava sobre el treball en equip, cooperatiu, i per projectes. Sempre he estat escèptica a l'hora de creurem aquest tipus de metodologies, però aquest cop que he decidit arriscar-me, deixar de banda el modus operandi tradicional, i posar en pràctica els nous coneixements. Em sento una mica perduda, no sé com reaccionaran els meus alumnes, ni si m'hi sentiré còmoda. Demà serà la prova de foc.
Dimarts, 8 de novembre del 2016
Després de seguir donant-li voltes durant la nit, m'he aixecat molt motivada, i amb ganes de reestructurar la sessió que tenia prevista per la primera hora. He introduït (amb una mica de por) algunes de les propostes metodològiques que ahir vaig aprendre en el curs.Quan he arribat a la classe de 4tA, els hi he llançat la idea. Els alumnes, una mica sorpresos i incrèduls, l'han acceptat. De seguida, s'han col·locat en petits grups heterogenis de quatre persones, amb la finalitat de realitzar una tasca creadora que anava a durar tot el trimestre: elaborar un senzill videojoc interactiu, un conte, o una animació, en una plataforma digital. He de confessar que em sembla bastant efectiu això que en diuen aprendre fent.
Quan he entrat a la sala de professors, no he pogut evitar compartir aquesta experiència positiva amb la resta de companys, una mica sorpresa de tot el que havia passat. A veure què succeeix durant els dies vinents i amb els altres cursos. Sento que tot és nou.
Dilluns, 28 de novembre del 2016
Estimat diari, fa temps que no escric perquè he estat molt enfeinada, però no em queixo. Porto quasi un mes aplicant noves propostes metodològiques i altres formes d'avaluació, i els resultats estan sent molt positius. He de dir que no m'ho esperava... Nois que abans no participaven, ara ho fan activament en grups de treball, i els conflictes dins l'aula pràcticament han desaparegut (toquem fusta). Sento que els alumnes es van coneixent més entre ells (fins i tot, fora del centre), rompent prejudicis que abans els enfrontaven. Estan aprenent coses que els hi servirà per a la vida real (per tota la vida!), i que podran traspassar a altres situacions. No vull precipitar-me, però estic recuperant la meva il·lusió de ser professora.
Dimarts, 29 de novembre de 2016
Avui ha estat bastant emocionant. Alguns dels meus companys, veient com evolucionen les sessions de l'assignatura que imparteixo, també han decidit renovar-se. A primera hora, hem preparat junts les classes i els materials didàctics perquè l'aprenentatge fos transversal i interdisciplinari, i per enriquir-nos entre nosaltres compartint idees. Quan ha acabat el matí, el director ens ha felicitat.
A partir de l'any vinent, segurament implantarem l'aprenentatge basant en projectes (ABP) a tot el centre, com si d'una cultura nova es tractés. Commou formar part del canvi.
Què us han semblat les paraules d'aquesta professora fictícia? Amb elles, hem volgut plasmar la nostra concepció actual sobre l'educació. Aquesta, com si es tractés d'un ésser viu, està en constant moviment i és permeable davant qualsevol canvi social o tecnològic, de manera que s'adapta al present (multialfabetizació, TIC, interculturalitat) i pensa en el futur, interconnectant tots els elements. En aquest marc dinàmic, el professor s'ha de formar contínuament i adquirir noves competències per donar resposta a les necessitats diverses dels alumnes; això contribuirà a la seva autoestima i sentiment d'autoeficàcia, augmentant així la probabilitat d'entrar a l'aula motivat, i amb ganes de treure el millor de si mateix. Pel que fa a aquest fet, recordar-vos que cal atrevir-se a crear, ja que, com bé va dir José Luis Castillo Chaves, l'excel·lència apareix quan desapareix el llibre de text.
Els estudiants, per la seva banda, tenen la gran missió de saber conèixer, saber fer, saber ser i saber conviure, en el desenvolupament de les competències bàsiques. Per això, aprendre no ha d'estar subjecte a cap límit; i, a més, els adults hem de confiar en tot el potencial dels adolescents. En aquest sentit, els joves no poden viure determinats per un sistema d'avaluació propedèutic i selectiu, sinó que aquest s'ha de convertir en una eina que condueixi a l'autocrítica individual i col·lectiva, per poder seguir fent camí tots plegats.
Junts fem camí. Fotografia amb llicència de Creative Commons.
Què us han semblat les paraules d'aquesta professora fictícia? Amb elles, hem volgut plasmar la nostra concepció actual sobre l'educació. Aquesta, com si es tractés d'un ésser viu, està en constant moviment i és permeable davant qualsevol canvi social o tecnològic, de manera que s'adapta al present (multialfabetizació, TIC, interculturalitat) i pensa en el futur, interconnectant tots els elements. En aquest marc dinàmic, el professor s'ha de formar contínuament i adquirir noves competències per donar resposta a les necessitats diverses dels alumnes; això contribuirà a la seva autoestima i sentiment d'autoeficàcia, augmentant així la probabilitat d'entrar a l'aula motivat, i amb ganes de treure el millor de si mateix. Pel que fa a aquest fet, recordar-vos que cal atrevir-se a crear, ja que, com bé va dir José Luis Castillo Chaves, l'excel·lència apareix quan desapareix el llibre de text.
Els estudiants, per la seva banda, tenen la gran missió de saber conèixer, saber fer, saber ser i saber conviure, en el desenvolupament de les competències bàsiques. Per això, aprendre no ha d'estar subjecte a cap límit; i, a més, els adults hem de confiar en tot el potencial dels adolescents. En aquest sentit, els joves no poden viure determinats per un sistema d'avaluació propedèutic i selectiu, sinó que aquest s'ha de convertir en una eina que condueixi a l'autocrítica individual i col·lectiva, per poder seguir fent camí tots plegats.
Pel que fa a nosaltres tres, la nostra visió sobre l'educació ha anat canviant al llarg de les entrades del blog. Ens estem construint com a docents, i estem vivint el procés com un repte. Hem tingut la sort d'engegar aquest cicle d'una forma transversal, ja que L'Encruia Educativa s'ha convertit en l'espai comú entre una psicòloga, un biòleg i una arqueòloga. Tot i que al mateix temps, no ha estat fàcil conjugar coneixements, estils i prioritats tan diferents alhora de fer la feina. Estem creixent junts, i potser ens equivocarem, però si alguna cosa hem après, és que sense els errors no hi ha millora. Seguim la feina.
Estimats companys, quina entrada que heu fet!! M'ha sorprès moltíssim aquest petit dietari de la professora que s'introdueix en el món dels ABP. Sembla que treballar d'aquesta manera li ha canviat la vida a millor, fins i tot ha recuperat la il·lusió de ser docent!! La fotografia d'Instagram suposo que és al Pedraforca, no? Sembla una preciosa metàfora en la qual s'hi expressa el sentit de seguir formant-se pas a pas fins arribar a ser bons professors.
ResponEliminaEnhorabona pel treball fet i fins aviat!