Gandhi va dir “la
vertadera educació consisteix en obtenir el millor d’un mateix”
i aquesta idea és la que hem volgut
recollir en una sola imatge.
L’ésser humà, per la seva naturalesa, ha d’experimentar una metamorfosis constant en primera persona, arribant a assolir el seu desenvolupament integral en un context divers i canviant. Durant les primeres etapes del cicle vital d’un individu, els agents educatius són els encarregats directes de donar-li a conèixer les estratègies d’adaptació i de fer efectiu el procés d’empoderament, proporcionant els espais, els temps i les eines per saber conèixer, saber fer, saber ser i saber conviure (Zabala, Capítol 1 de 11 Ideas Clave. Cómo aprender y enseñar competencias). Aquests pilars del saber són els que permeten traspassar els continguts teòrics, també necessaris, i aproximar-se a l'ambient immediat, des d’una visió global i creadora ("aprenem fent"). Com a conclusió d’aquesta idea, dir que la família, l’escola, els mitjans de comunicació i, en definitiva, la societat en general (com també argumenta en Zabala al capítol 4 de 11 Ideas Clave. Cómo aprender y enseñar competencias) han de coordinar-se eficaçment per estimular i facilitar el procés de socialització i el desenvolupament emocional i moral de la població infanto-juvenil, adoptant un rol actiu i sensible als canvis, promovent els aprenentatges significatius i relacionals, destinats a perdurar al llarg del temps, lluny d’aspiracions exclusivament adoctrinadores i memorístiques.
L’ésser humà, per la seva naturalesa, ha d’experimentar una metamorfosis constant en primera persona, arribant a assolir el seu desenvolupament integral en un context divers i canviant. Durant les primeres etapes del cicle vital d’un individu, els agents educatius són els encarregats directes de donar-li a conèixer les estratègies d’adaptació i de fer efectiu el procés d’empoderament, proporcionant els espais, els temps i les eines per saber conèixer, saber fer, saber ser i saber conviure (Zabala, Capítol 1 de 11 Ideas Clave. Cómo aprender y enseñar competencias). Aquests pilars del saber són els que permeten traspassar els continguts teòrics, també necessaris, i aproximar-se a l'ambient immediat, des d’una visió global i creadora ("aprenem fent"). Com a conclusió d’aquesta idea, dir que la família, l’escola, els mitjans de comunicació i, en definitiva, la societat en general (com també argumenta en Zabala al capítol 4 de 11 Ideas Clave. Cómo aprender y enseñar competencias) han de coordinar-se eficaçment per estimular i facilitar el procés de socialització i el desenvolupament emocional i moral de la població infanto-juvenil, adoptant un rol actiu i sensible als canvis, promovent els aprenentatges significatius i relacionals, destinats a perdurar al llarg del temps, lluny d’aspiracions exclusivament adoctrinadores i memorístiques.
Per altra banda, l'escola no pot romandre aliena a les
transformacions socials, i en aquests moments les xarxes socials
tenen un paper fonamental en les relacions interpersonals. Tot i
això, considerem que la funció de l'educació formal no ha de ser tant la d'ensenyar el funcionament del Twitter, l'Instagram o el Facebook als
adolescents, sinó educar-los perquè desenvolupin un pensament
crític sobre les eines, la seva utilització, la privacitat d'aquestes
plataformes, i els interessos que hi ha al darrere.
A través de les xarxes
socials, la majoria dels joves es reafirmen en el seu rol social.
Tendeixen a l'homogeneïtzació del seu comportament (“Selfies” en
llocs perillosos, modes de maquillatge i roba, dietes estrictes) i es
premien entre ells a través de “Likes”, destacant qui assimila
millor la nova tendència. Tot això dificulta el desenvolupament de
la personalitat a les persones que senten que no encaixen en aquests
models o que no ho volen fer, ja que estan en una edat en què sovint no tenen la fortalesa per enfrontar-se a la ideologia hegemònica.
En aquest sentit, l'escola i el professorat ha de fomentar l'ús ètic de les xarxes, respectant els gusts i
preferències dels altres, despertant una actitud tolerant i
solidària, i potenciant l'autonomia de l'individu. Com a aspecte positiu de
les xarxes socials, dir que aquestes ens apropen a altres realitats i
a notícies d'impacte social, que ajuden a obrir la ment a
problemàtiques que els joves no s'havien plantejat (maltractament
animal, coneixement d'altres cultures…).
A més, l'escola també ha
de tenir la funció d'ensenyar als joves a destriar la informació
fiable d'internet, del que simplement són opinions personals no
fonamentades; i a informar-se sobre l'autor/a de l'estudi i el finançament d'aquest.
Per acabar, perquè es
produeixi el desenvolupament integral de la persona i perquè el
jovent assumeixi les competències necessàries en tots els àmbits,
és convenient que tots els agents educatius (dintre de les seves
funcions) i la legislació, es regeixin pel principi de coherència. Sembla que hi ha un conflicte d'interessos: mentre que la comunitat
educativa vol fomentar la convivència, el respecte a la diversitat i
el coneixement de la pròpia història i la dels companys; l'Estat,
en el cos de lleis, aposta per la competitivitat, i no proporciona
suficients recursos econòmics, ni una educació prou individualitzada;
sinó que sembla que té com a propòsit encaixar als adolescents en futurs
llocs de treball i eliminar la creativitat. Podem estar d'acord amb
la idea de Tonucci (del vídeo “Como cambiar la escuela”) en què
els mestres som els que canviem l'escola, però actualment ho veiem més
factible en les primeres etapes de l'educació obligatòria o en
l'àmbit de l'educació no formal. A mesura que es va avançant a
nivells superiors, la llei exigeix que els alumnes arribin a uns
coneixements mínims dels quals s'examinaran per tenir el títol
d'ESO o Batxillerat, i, posteriorment, entrar a la Universitat o a
Formació Professional (mantenint un sistema propedèutic i
selectiu).
Per concloure, dir que totes les persones som responsables de proporcionar una educació de qualitat i, per tant, hem de reunir els nostres esforços per seguir un camí comú.
Per concloure, dir que totes les persones som responsables de proporcionar una educació de qualitat i, per tant, hem de reunir els nostres esforços per seguir un camí comú.
Fotografia amb llicència Creative Commons: https://www.flickr.com/photos/conalg/7387147688/in/photolist-cfM4Dj-bZz7nE-da6vgB-DQWskt-oYyyaK-h1WhQv-dSFhDj-71j6S1-phQV9q-7VAKiT-bG2L4a-bxAXx6-hLdoJ6-p8cx7X-mSWkJK-27Ud5E-fcQqWF-pD4Na4-c1zphQ-pCZyjA-6FzXxA-hkye28-8hPSsi-e8UXdH-o2a3MV-e3otH2-pqsiFE-qBbJVT-7TpBDR-bKzvsv-pJTmZp-ejbAX9-oAjEjB-qYvSNc-G4Q87M-8QUk95-fHz9qw-aV7R3t-98E8GD-9g5AsM-4CfMrX-bW2Bzj-8ZK8Bt-43VeKv-bCnxij-cE5PmG-dL8zS7-bQfC96-bUTP7C-97323D
ANNEX
Una vegada feta la nostra segona entrada al blog, ens hem traslladat al futur com docents i ens hem animat a fer propostes pedagògiques vinculant les nostres àrees de coneixement amb les TIC. Us convidem a fer una ullada:
Activitat per l'assignatura de Geografia i Història: "Busquem fonts fiables"
Els alumnes buscaran un article digital sobre el tema que s'estigui donant a classe (ex: l'Imperialisme) a través de plataformes com RACO.cat o Dialnet. A més, el professor haurà facilitat prèviament una llista d'autors. Seleccionaran un fragment de l'article i l'escriuran a una entrada del seu blog (creat per l'assignatura), respectant l'autoria (cites i bibliografia). Seguidament, escriuran una reflexió que constarà de 2 punts: 1 què has après a partir del fragment seleccionat, 2 perquè és necessari avui en dia conèixer l'Imperialisme. Posteriorment, compartiran la reflexió oralment a la pròxima classe i es farà un debat. Tots els alumnes tindran l'enllaç dels blogs dels companys en el seu propi blog.
Activitat per l'assignatura de Biologia i Geologia: "Reconeixement Vegetal"
Es realitzarà una petita sortida a una zona de vegetació propera on els alumnes realitzaran fotografies de diferents espècies vegetals. Després, s'ajudaran de la pàgina web de la UIB "Herbario Virtual" per identificar les diferents espècies. Una vegada identificades, pujaran la fotografia a l'Instagram amb l'ús d'una etiqueta específica per elaborar un àlbum de classe. A partir d'aquest, els alumnes explicaran les característiques dels diferents grups de plantes durant la pròxima classe.
Activitat de Psicologia: "Una reacció singular, alternatives plurals"
Aprofitant
la creació d'un blog conjunt de classe (espai virtual comú)
proposaria als alumnes que publiquessin, almenys una vegada a la
setmana, com s'han sentit davant una situació viscuda i de quina
manera han reaccionat davant la mateixa. La finalitat d'aquesta tasca
és conèixer l'existència de diferents tipus d'estratègies o
estils d'afrontament i, per tant, la diversitat de resolucions
davant possibles conflictes. Després, el propòsit és cercar,
juntament amb els companys, alternatives de comportament davant
les situacions descrites al blog, sense jutjar si qui l’ha
escrit ha actuat correctament o no.
M'ha agradat molts que parléssiu de la mala utilització de les xarxes socials per part dels adolescents,ja que el que fan és adoptar un rol que no és el de la seva pròpia personalitat: "Tot això dificulta el desenvolupament de la personalitat a les persones que senten que no encaixen en aquests models [...]". A més a més, la proposta d'activitat com a futurs docents és un gran punt!
ResponEliminaQuina bona feina companys!
ResponEliminaM'ha encantat com heu enfocat la idea, com explicau la importància de crèixer com a persones. Está clar que la societat evoluciona tecnològicament i que no ens hem de quedar enrrera, que aquestes innovacions obrin una diversitat d'aprenentatge. Però el punt a aconseguir i que mai hem de perdre de vista per molta innovació que trobem, es que hem de formar i educar a persones crítiques, autònomes i independents que no només sàpiguen emprar les TIC, sino que les utilitzin de manera responsable.
És clar que els docents podem canviar l'escola, però és necessària una cooperació entre tots els implicats com son les famílies, els governs, i la societat, per aconseguir una educació de qualitat.
Per acabar, ha estat un "puntás" les propostes d'ensenyament amb les TIC!