En la nostra trajectòria com a estudiants, hem hagut d'elaborar una infinitat de treballs que requerien una recerca activa a la xarxa per part nostra. En diverses ocasions, ens hem trobat amb limitacions per accedir al tan preuat coneixement que permet avançar a les societats: des de pàgines que únicament proporcionen els recursos si fas un pagament econòmic (com la revista Íber. Didáctica de las Cièncias Sociales, Geografía e Historia) fins a llocs virtuals als quals únicament es té accés com a estudiant d'una determinada universitat, havent de recórrer de vegades a la tan condemnada pirateria. La open education trenca amb aquestes barreres logístiques i permet crear comunitats d'aprenentatge molt àmplies i connectades en tot moment, des de qualsevol part del globus terraqüi. En aquests espais interactius el veritable motor és l'intercanvi continu d'informació i la seva transformació per poder ser utilitzada. Aquesta pràctica, per tant, va molt més enllà de la simple metodologia aplicada dins l'aula, ja que fomenta valors com l'aprenentatge social (enfront de l'individualisme imperant) i el coneixement lliure, accessible i obert per a tothom (Couros, 2013).
Per altra banda, cada indret té una idiosincràsia i, per tant, unes necessitats singulars. Perquè els continguts presents a la xarxa siguin universalment vàlids han de ser susceptibles a certes adaptacions, canvis significatius o, fins i tot, millores globals, ja que el propòsit de l'educació és dotar al procés d'ensenyament-aprenentatge d'una inqüestionable qualitat que inclou en la seva fórmula la contextualització i l'aplicabilitat del contingut a tractar. Perquè aquesta passa sigui possible ha d’entrar en escena una qualitat humana superior, la creativitat, la qual permet trobar solucions originals vinculades al pensament crític i a l’aprenentatge autoregulat (Tur & Urbina, 2016).
Font consultada: creative commons
Nosaltres tres, per pensar com volem aplicar aquesta metodologia en el nostre futur com a docents, considerem que abans hem de revisar les decisions que hem anat prenent en la nostra trajectòria. Quan estudiàvem la carrera, ja tendíem a compartir els apunts de les assignatures per tal de poder contrastar la informació amb els companys, però és cert que a vegades ens costava deixar algun tipus de material (com treballs que havien dut moltes hores realitzar-los). Ara, després d'haver llegit i reflexionat sobre l'educació oberta, pensem que aquesta mala sensació que ens produïa el cos era fruit de l'ambient competitiu que predomina en l'educació formal. Per això, com a futurs docents, volem trencar amb aquesta ideologia nociva i tornar a fomentar l'educació col·lectiva per sobre de l'egoisme individual. I, per això, com ja hem reflexionat a classe amb els companys, esperem que l'esperit col·laboratiu que hem encetat en el màster entre nosaltres es mantingui en el temps utilitzant totes les eines que tenim a l'abast, en benefici de tota la comunitat educativa (no podem oblidar el gran potencial de les TIC pel que fa a la difusió de coneixement).
Per concloure, dir que els recursos educatius oberts (Open Educational Resources, OER) tenen un gran potencial, especialment en la parcel·la educativa. Si tots els docents, o, en el nostre cas, futurs docents compartísiim el nostre material a la xarxa, es podrien crear infinites unitats didàcticas en funció de les necessitats i interessos dels nostres alumnes, ja que cada docen hauria de fer les seves activitats adaptant-se al seu alumnat. Per fer això és necessari deixar de banda el zel per les nostres creacions i posar com a prioritat els nostres alumnes i, per tant, treballar per aconseguir que el seu aprenentatge sigui significatiu. A més, considerem que s'hauria d'eliminar per complet l'ús del llibre de text, amb els seus continguts descontextualitzats, en pro dels OER, ja que aquests tenen una major qualitat i, no s'ha d'oblidar, reduiria moltíssim el cost de l'educació a les famílies. Per aquests motius, cal seguir insistint perquè aquesta pràctica sigui habitual, el "pa de cada dia", fent-se necessària la implicació dels governs i de representants de tot el món. Així doncs, l'educació oberta s'ha de consolidar com una real prioritat amb urgència. Per la nostra part, ja ho és!
Què és el que va motivar aquest corrent d'absoluta apertura? La voluntat de compartir per aprendre conjuntament, de forma solidària i sense llicències restrictives. Darrere d'aquest acte meravellós i desinteressat sempre hi ha una persona altruista, que lluita perquè la igualtat d'oportunitats sigui efectiva. Gràcies! Una vegada en marxa, la informació pública és utilitzada i transformada per diferents usuaris, mantenint-se viva (inclusió d'aportacions, correcció d'errades, actualitzacions de la matèria); aquest fenomen és possible pel treball cooperatiu que diverses persones executen, dirigint els seus esforços i mobilitzant els recursos que tenen a l'abast cap a un objectiu comú: universalitzar el coneixement. Què suposa això? Fer a les persones lliures i responsables.
Nosaltres tres, per pensar com volem aplicar aquesta metodologia en el nostre futur com a docents, considerem que abans hem de revisar les decisions que hem anat prenent en la nostra trajectòria. Quan estudiàvem la carrera, ja tendíem a compartir els apunts de les assignatures per tal de poder contrastar la informació amb els companys, però és cert que a vegades ens costava deixar algun tipus de material (com treballs que havien dut moltes hores realitzar-los). Ara, després d'haver llegit i reflexionat sobre l'educació oberta, pensem que aquesta mala sensació que ens produïa el cos era fruit de l'ambient competitiu que predomina en l'educació formal. Per això, com a futurs docents, volem trencar amb aquesta ideologia nociva i tornar a fomentar l'educació col·lectiva per sobre de l'egoisme individual. I, per això, com ja hem reflexionat a classe amb els companys, esperem que l'esperit col·laboratiu que hem encetat en el màster entre nosaltres es mantingui en el temps utilitzant totes les eines que tenim a l'abast, en benefici de tota la comunitat educativa (no podem oblidar el gran potencial de les TIC pel que fa a la difusió de coneixement).
Per concloure, dir que els recursos educatius oberts (Open Educational Resources, OER) tenen un gran potencial, especialment en la parcel·la educativa. Si tots els docents, o, en el nostre cas, futurs docents compartísiim el nostre material a la xarxa, es podrien crear infinites unitats didàcticas en funció de les necessitats i interessos dels nostres alumnes, ja que cada docen hauria de fer les seves activitats adaptant-se al seu alumnat. Per fer això és necessari deixar de banda el zel per les nostres creacions i posar com a prioritat els nostres alumnes i, per tant, treballar per aconseguir que el seu aprenentatge sigui significatiu. A més, considerem que s'hauria d'eliminar per complet l'ús del llibre de text, amb els seus continguts descontextualitzats, en pro dels OER, ja que aquests tenen una major qualitat i, no s'ha d'oblidar, reduiria moltíssim el cost de l'educació a les famílies. Per aquests motius, cal seguir insistint perquè aquesta pràctica sigui habitual, el "pa de cada dia", fent-se necessària la implicació dels governs i de representants de tot el món. Així doncs, l'educació oberta s'ha de consolidar com una real prioritat amb urgència. Per la nostra part, ja ho és!
