dijous, 23 de febrer del 2017

El saber no té fronteres


En la nostra trajectòria com a estudiants, hem hagut d'elaborar una infinitat de treballs que requerien una recerca activa a la xarxa per part nostra. En diverses ocasions, ens hem trobat amb limitacions per accedir al tan preuat coneixement que permet avançar a les societats: des de pàgines que únicament proporcionen els recursos si fas un pagament econòmic (com la revista Íber. Didáctica de las Cièncias Sociales, Geografía e Historia) fins a llocs virtuals als quals únicament es té accés com a estudiant d'una determinada universitat, havent de recórrer de vegades a la tan condemnada pirateria. La open education trenca amb aquestes barreres logístiques i permet crear comunitats d'aprenentatge molt àmplies i connectades en tot moment, des de qualsevol part del globus terraqüi. En aquests espais interactius el veritable motor és l'intercanvi continu d'informació i la seva transformació per poder ser utilitzada.  Aquesta pràctica, per tant, va molt més enllà de la simple metodologia aplicada dins l'aula, ja que fomenta valors com l'aprenentatge social (enfront de l'individualisme imperant) i el coneixement lliure, accessible i obert per a tothom (Couros, 2013).

Per altra banda, cada indret té una idiosincràsia i, per tant, unes necessitats singulars. Perquè els continguts presents a la xarxa siguin universalment vàlids han de ser susceptibles a certes adaptacions, canvis significatius o, fins i tot, millores globals, ja que el propòsit de l'educació és dotar al procés d'ensenyament-aprenentatge d'una inqüestionable qualitat que inclou en la seva fórmula la contextualització i l'aplicabilitat del contingut a tractar. Perquè aquesta passa sigui possible ha d’entrar en escena una qualitat humana superior, la creativitat, la qual permet trobar solucions originals vinculades al pensament crític i a l’aprenentatge autoregulat (Tur & Urbina, 2016).

Font consultada: creative commons




Què és el que va motivar aquest corrent d'absoluta apertura? La voluntat de compartir per aprendre conjuntament, de forma solidària i sense llicències restrictives. Darrere d'aquest acte meravellós i desinteressat sempre hi ha una persona altruista, que lluita perquè la igualtat d'oportunitats sigui efectiva. Gràcies! Una vegada en marxa, la informació pública és utilitzada i transformada per diferents usuaris, mantenint-se viva (inclusió d'aportacions, correcció d'errades, actualitzacions de la matèria); aquest fenomen és possible pel treball cooperatiu que diverses persones executen, dirigint els seus esforços i mobilitzant els recursos que tenen a l'abast cap a un objectiu comú: universalitzar el coneixement.  Què suposa això? Fer a les persones lliures i responsables. 

Nosaltres tres, per pensar com volem aplicar aquesta metodologia en el nostre futur com a docents, considerem que abans hem de revisar les decisions que hem anat prenent en la nostra trajectòria. Quan estudiàvem la carrera, ja tendíem a compartir els apunts de les assignatures per tal de poder contrastar la informació amb els companys, però és cert que a vegades ens costava deixar algun tipus de material (com treballs que havien dut moltes hores realitzar-los). Ara, després d'haver llegit i reflexionat sobre l'educació oberta, pensem que aquesta mala sensació que ens produïa el cos era fruit de l'ambient competitiu que predomina en l'educació formal. Per això, com a futurs docents, volem trencar amb aquesta ideologia nociva i tornar a fomentar l'educació col·lectiva per sobre de l'egoisme individual. I, per això, com ja hem reflexionat a classe amb els companys, esperem que l'esperit col·laboratiu que hem encetat en el màster entre nosaltres es mantingui en el temps utilitzant totes les eines que tenim a l'abast, en benefici de tota la comunitat educativa (no podem oblidar el gran potencial de les TIC pel que fa a la difusió de coneixement).

Per concloure, dir que els recursos educatius oberts (Open Educational Resources, OER) tenen un gran potencial, especialment en la parcel·la educativa. Si tots els docents, o, en el nostre cas, futurs docents compartísiim el nostre material a la xarxa, es podrien crear infinites unitats didàcticas en funció de les necessitats i interessos dels nostres alumnes, ja que cada docen hauria de fer les seves activitats adaptant-se al seu alumnat. Per fer això és necessari deixar de banda el zel per les nostres creacions i posar com a prioritat els nostres alumnes i, per tant, treballar per aconseguir que el seu aprenentatge sigui significatiu. A més, considerem que s'hauria d'eliminar per complet l'ús del llibre de text, amb els seus continguts descontextualitzats, en pro dels OER, ja que aquests tenen una major qualitat i, no s'ha d'oblidar, reduiria moltíssim el cost de l'educació a les famílies. Per aquests motius, cal seguir insistint perquè aquesta pràctica sigui habitual, el "pa de cada dia", fent-se necessària la implicació dels governs i de representants de tot el món. Així doncs, l'educació oberta s'ha de consolidar com una real prioritat amb urgència. Per la nostra part, ja ho és! 

dijous, 9 de febrer del 2017

Què està passant? Què estàs pensant?


Encara que aparentment (amb un sol cop d’ull) es pot percebre que no som els grans representants d'una època contemporània dominada per les tecnologies, en aquesta assignatura hem hagut de construir un pont directe cap a les xarxes socials, les grans desconegudes fins ara. En l’espai comú que aquestes ofereixen, ens hem sentit especialment còmodes i part d’una petita comunitat, ja que l’intercanvi d’opinions i paraules positives entre companys han afavorit la coneixença i el bon clima entre nosaltres. És cert que ens segueix agradant fer reflexions sobre paper i llapis i compartir-les presencialment amb la gent de l’entorn físic, però les eines sobre les quals hem treballat han ampliat el nostre Entorn Personal d’Aprenentatge (PLE) i hem de ser conscient del gran potencial d’aquesta nova manera de comunicar-se i relacionar-se de forma oberta (Camacho i Guilana, 2011) i lliure.

Una foto publicada por Adrián Insua Neus Cirer (@adrianinsua.neuscirer) el

El social media més valorat pels tres membres d’aquest equip és el Blogger, probablement pel seu format, el qual admet qualsevol tipus d’artefacte i recurs extern. Aquest aspecte possibilita que el que fem en altres plataformes, com Twitter i Instagram, es pugui reflectir en ell i, a més, dóna unitat, continuïtat i sentit al procés d’aprenentatge. Per altra banda, es caracteritza per ser altament interactiu gràcies al seu accés públic, facilitant que qualsevol persona deixi la seva petjada, una retroalimentació fantàstica per seguir construint coneixement, reflexions i diàlegs. Finalment, considerem que té una aplicació molt pràctica en l’àmbit educatiu, especialment per la novetat metodològica que suposa, en sintonia amb la idea de l’estudiant com a part  activa, i perquè permet treballar gran part (inclús la totalitat) de les competències clau. La versatilitat sempre és benvinguda quan xerram d’innovació i de pluralitat ;)

Què dir sobre Twitter, la xarxa social que té com logotip un ocell que ens recorda a la coloma missatgera que construïa un eficient canal comunicatiu entre persones distanciades? Encara que al principi ens vàrem mostrar bastant reticents, a mesura que ha anat transcorrent el curs, la nostra actitud i percepció envers aquesta plataforma ha canviat, a l'igual que varen manifestar alguns estudiants espanyols i nord-americans (Tur i Marín, 2015). És evident que Twitter s’ha convertit en un escenari que recull instantàniament tot el que passa en el món i que compta amb un nombrós públic participatiu i expressiu. Però resulta útil? Considerem que la resposta és afirmativa si es compleix una condició indispensable: ser un usuari molt connectat (tenir gran nombre de gent a seguir i seguidors, utilitzar el gran repertori d’opcions disponibles, realitzar entrades diàries, etc). Com a futurs docents no estem segurs de la seva aplicació directa dins l’aula, però sí que recorrerem a aquesta xarxa social per conèixer les darreres investigacions sobre educació o l’opinió d’experts en la mateixa matèria.

Finalment, dir que Instagram no ha estat una gran revelació per nosaltres, ja que únicament l’hem fet servir com una “eina pont”. No obstant això, els adolescents que trobem a secundària en fan un ús freqüent d’aquesta xarxa i probablement haguem de fer un esforç per entendre el seu encant i cercar-ne una forma d’explotar-la dins el marc curricular i competencial. Col·loquialment se sol dir “una imatge val més que mil paraules” (proverbi xinès); però perquè se li atorga aquest poder universal a un instant captat? La raó és simple. Els éssers humans som molt sensibles davant la informació icònica perquè suggereix, perquè inspira, perquè expressa, perquè ens invita a voler saber més...


Font: creative commons

Tanca’m aquesta entrada amb una idea final: la intel·ligència col·lectiva s’ha de fomentar a secundària perquè mobilitza tots els recursos personals i possibilita el reconeixement i l’enriquiment mutu de les persones (Pierre Lévy, 1994), fent de la ciutadania un fenomen global. Per tant, no deixem de banda aquests social medias, els quals, ben utilitzats, poden ser els nostres millors aliats. #aixònoaturadocentsalaventurapowerofsocialmedias

dimarts, 31 de gener del 2017

Aprenent PLE-nament

Des de ben petits, els tres ja érem consumidors i/o usuaris de plataformes digitals, però mai havíem fet una reflexió conscient sobre el paper d'aquestes en el nostre aprenentatge. Això és així perquè fins ara sempre hem considerat que el nostre entorn físic ha tingut més incidència en el nostre dia a dia i ha condicionat més la nostra trajectòria personal. 

En el procés de fer l'anàlisi del nostre PLE (Entorn Personal d'Aprenentatge), i enumerar totes les eines digitals que utilitzem, ens hem adonat que estem en una era de la abundància, tal com diu Weller (2011). I que, el fet que hi hagi aquest excés d'informació, ha fet sorgir la necessitat de crear una xarxa amb múltiples connexions, per facilitar el seu ús. 

Per això mateix, a nosaltres ens ha costat molt classificar les plataformes que conformen el nostre PLE digital en els tres grups proposats per Adell i Castañeda (2010): accedir, actuar i compartir, ja que consideràvem que n'hi havia que tenien més d'una variable. Aquesta tasca encara s’ha complicat  més quan hem intentat dividir aquestes eines en les fases d'aprenentatge autoregulat definides per Zimmerman (2002): planificar, actuar i reflexionar, ja que opinàvem que tenien un caràcter transversal i que cada eina podia formar part d'una estratègia d'aprenentatge o una altra, depenent del moment, del context i de la persona (tal com també reflexiona Castañeda i Adell, 2013). 

Centrant-nos en l’àmbit educatiu, sorgeix la figura del professor com a guia de l'aprenentatge de l'alumnat, i per això és important com a futurs docents conèixer el nostre PLE. És a dir, ser conscients d’en quin punt de la nostra vida estem, de com interactuem en el nostre entorn (digital i físic) i  de l'ús que fem de les eines que tenim en el nostre abast. Un altre aspecte a remarcar és el fet que termes propis de les relacions humanes (encara que també d'altres animals) com amistat, amor o família s'han ampliat considerablement, ja que avui en dia podem comunicar-nos instantàniament i compartir experiències sense la necessitat de convidar a algú a prendre el te mentre que li mostrem la recopilació de fotografies del típic, i ja desfasat, àlbum. 

Per concloure, recordem que tot allò que compon el nostre PLE no només condiciona el nostre propi aprenentatge, sinó que també influeix als altres (en tot allò que compartim), inclús al jovent que participarà en les nostres classes dinàmiques. Per tant, la nostra missió és ser the networked teacher (Alec Couros), i ajudar a l'alumnat perquè sigui part activa del seu propi procés d'aprenentatge, detecti les seves pròpies dificultats i habilitats, i aprofiti al màxim el potencial de les eines tecnològiques.


Com exercici, hem realitzat un disseny que representa una síntesi dels nostres tres PLEs i, a continuació, hem elegit una eina digital de cada una de les parts del procés d’aprenentatge (el Googlemaps, el Spotify, i el Facebook) per exemplificar l’ús que fem de cada una:

Googlemaps: ens permet planificar un viatge i fixar un objectiu de ruta i de destí. Per nosaltres aquesta aplicació és un bon recurs que ens crea seguretat i que ens estalvia molt de temps. A més, ha impulsat el coneixement del territori a un gran públic, que ja no ha d’estar especialitzat en cartografia, sent la seva contribució a nivell social molt important.  

Spotify: amb aquesta aplicació accedim a un ampli repertori musical i el compartim. La considerem molt útil perquè no només repercuteix en la nostra cognició, sinó que està estretament lligada amb la part més emocional. És per això que és una de les eines que utilitzem amb més freqüència, tant pels seus beneficis en l'àmbit personal, com per fer lligams més íntims amb altres persones. 

Facebook: l’usem per accedir, crear i compartir. El format en si de l’aplicació permet utilitzar-la per totes aquestes funcions, i, per això, la considerem una eina molt completa, tot i les controvèrsies que hi ha entorn seu. Ens permet comunicar-nos i compartir els nostres moments amb persones que no viuen a la nostra ciutat, però amb les que ens agrada mantenir el contacte. A més, pensem que l’opció de posar el nostre estat d’ànim (oferida per la plataforma) fomenta l’empatia i les conductes d’aproximació (com preguntar personalment com està l’altra persona). Per altra banda, a través d’ella reflexionem quan escrivim textos (que reflecteixen pensaments o sentiments) fruits d’un aprenentatge personal que volem compartir amb la resta... tal com estem fent ara mateix en el blog amb vosaltres!


Una foto publicada por Adrián Insua Neus Cirer (@adrianinsua.neuscirer) el





Imagen 1, imagen 2, imagen 3